Deja un comentario

Recuperación de la tradición catalano-levantina y de sus orígenes flamencos en el Órgano de la Catedral de Tarragona

per llegir-ho en valencià click ací! (abans cal activar «continuar leyendo»)

Más información sobre el instrumento (castellano)

Més informació sobre l’instrument (català)
ver disposición (activar antes «continuar leyendo»)/vore disposició (activar abans «continuar leyendo»)

sdr

Órgano de la Catedral de Tarragona

Recientemente he tenido la ocasión de tocar en concierto el órgano de la Catedral de Tarragona, construido en 2013 por la firma neerlandesa Verschueren Orgelbouw, dentro de la caja existente del siglo XVI. Personalmente quiero manifestar mi felicitación a la Catedral de Tarragona por esta recuperación remarcable, y señalar las razones por las que creo que se trata de una obra única en el panorama ibérico y especialmente en el catalán.

En primer lugar, destaco la calidad de la obra y del resultado. Como organista he tenido gran satisfacción en poder hacer música en un instrumento remarcable.

Asimismo, creo que debe destacarse el rigor en el diseño, orientación y concepción de la obra.

Puesto que no quedaba ninguna pieza original de tubería o mecanismos, estaba justificada la decisión de partir de cero. Aún así, considero muy acertada la orientación de realizar un órgano que de algún modo recupera la gran tradición catalano-levantina de principios del barroco (s. XVII). Dicha escuela se distinguía de la otra gran escuela peninsular, la castellana, por la gran magnitud de los instrumentos, la incorporación de la “cadireta de espalda”, el color de tercera en los llenos, la abundancia de registros de nazardos y los registros de lengüeta suaves, aunque  sin embargo carecían de lengüetería de longitud completa.

dav

Consola

Al mismo tiempo, puesto que la escuela aludida tuvo en su origen gran influencia de la escuela de Flandes y Brabante, considero acertado acudir a una firma especializada de dicho ámbito geográfico. Se reencuentra así el origen flamenco de la tradición organística ibérica y en particular de la catalano levantina.

El órgano incorpora también registros de lengüetería exterior e interior que se incorporaron al órgano catalán por influencia castellana y aragonesa ya en el siglo XVIII (y este proceso de fusión tiene su foco y epicentro precisamente en Valencia, como se verá a continuación). Igualmente, incorpora el pedal completo que lo hace apto para la música de las escuelas de los países del norte, de manera que la música de los daneses y alemanes Bruhns, Buxtehude y Bach, así como la de los franceses Grigny y Couperin pueden tener cabida en este instrumento.

Como estudioso y entusiasta de la obra de Cabanilles, considero de capital importancia disponer de este órgano para la recuperación de la música del gran organista valenciano de fines del siglo XVII. La razón es la siguiente: durante el siglo XVII los órganos del antiguo Reino de Valencia estaban construidos bajo la influencia de la escuela catalana. De hecho, Cabanilles tocó en la Catedral de Valencia órganos construidos por Fray Antoni Llorens, el mismo que había construido los órganos de la catedral de Lérida. Al mismo tiempo, Cabanilles asiste a fines del siglo XVII a la integración de la lengüetería castellana en ese tipo de órgano, lo que comienza en el órgano de San Martín de Valencia en 1687: el primer proyecto de dicho órgano era el de un órgano típicamente catalán, pero por documento que relata el examen del mismo tras su construcción sabemos que le fueron incorporados una gran cantidad de registros de lengüetería interior y exterior.

Ahora bien, no nos queda ningún instrumento vivo de esa escuela, aunque sí (en Orihuela, Alicante) algunos instrumentos de la escuela posterior valenciana, que de algún modo siguen esa tradición, y que no obstante son casi 100 años posteriores al periodo de Cabanilles, aunque estos instrumentos no están conservados en estado óptimo.

En Tarragona, por fin, tenemos un órgano que recoge la composición que pudiera tener aquellos grandes órganos catalanes que gobernó Cabanilles en la Catedral de Valencia, siendo en mi opinión hoy en día uno de los órganos más interesantes para la experimentación sonora de su música.

En fin, no me queda más que reiterar mi felicitación a la Catedral de Tarragona y en concreto al organista titular Jordi Vergés i Riart, cuyo papel ha sido fundamental en esta iniciativa.

Composición del órgano (información suministrada por Jordi Vergés i Riart)

Catedral de Tarragona – Verschueren Orgelbouw, 2013


Disposició

Orgue amb tres manuals de 54 notes de C a f’’’ i un pedal de 30 notes de C a f’. Tracció mecànica per a notes i registres.


Orgue major (C-f3)

Flautat major (16’)
Flautat (8’)
Corneta (VI)
Espigueta (8’)
Octava (4’)
Dotzena (2 2/3’)
Quinzena (2’)
Ple (II)
Alemanya (IV/V)
Cimbalet (II)
Trompeta real (8’)
Trompeta magna (T, 16’)
Trompeta de batalla B/T (8’)
Clarins Clars (T, 8’)
Baixons (B, 4’)
Violetes (B, 2’)
Regalies (8’)

 

 

 

Cadireta (C-f3)

Cara (4’)
Bordó (8’)
Tapadet (4’)
Nasard 12a (2 2/3’)
Quinzena (2’)
Nasard 17a (1 3/5’)
Fornitura (III)
Cromorn (8’)

Orgue de dalt (C-f3)

Cara (8’)
Bordó (8’)
Octava (4’)
Flauta (4’)
Nasard 12a (2 2/3’)
Quinzena (2’)
Nasard 15a (2’)
Dissetena (1 3/5’)
Nasard 19a (1 1/3’)
Mixtura (IV)
Trompeta (8’)
Veu humana (8’)

Pedal (C-f1)

Contres obertes  (16’)
Contres tapades (16’)
Flautat (8’)
Octava (4’)
Bombarda  (16’)
Trompeta (8’)
Clarí (4’)

Acoblaments i efectes

Pedal – Orgue major
Pedal – Orgue de dalt
Orgue major – Cadireta
Orgue major – Orgue de dalt
Octava curta (Orgue major)
Trèmol
Rossinyols

To           a1 = 440 Hz (20 0 C)

Temperament  Rousseau d’Alembert

Recuperació de la tradició catalano-levantina y dels seus origens flamencs a l’orgue de la Catedral de Tarragona

Recentment, he tingut la ocasió de tocar en concert l’orgue de la Catedral de Tarragona, construït en 2013 per la firma neerlandesa Verschhueren Orgelbouw, dins la caixa existent del segle XVI. Personalment vullc manifestar la meua felicitació a la Catedral de Tarragona per aquesta recuperació remarcable, y senyalar les raons per las que crec que es tracta d’una obra única dins el panorama ibéric, i especialment del catalá.

En primer lloc, cal esmentar la qualitat de l’obra i del resultat. Com organista he tingut gran satisfacció en poder fer música en aquest instrument remarcable.

Així mateix, crec que cal destacar-se el rigor del diseny, orientació y concepció de l’obra.

Puix que no quedaba cap peça original de tuberia o mecanismes, estava justificada la decisió de partir de zero. Així encara, trobe molt encertada la orientació de realitzar un orgue que en certa manera recupera la gran tradició catalano-levantina de principi del barroc (s. XVII). Dita escola es distingueix de l’altra gran escola peninsular, la castellana, per la gran magnitud dels instruments, la incorporació de la “cadireta de espatlla”, el color de tercera als plens, la abundancia de registres de nasard i els registres de llengüeteria suaus, malgrat la manca de llengüetería de longitud completa.

Al mateix temps, puix que aqusta escola tingué al seu origen gran influència de l’escola de Flandes y Brabant, considere encertat acudir a una firma especialitzada de dit àmbit geogràfic. Es retroba així l’origen flamenc de la tradició organística ibérica y en particular de la catalano levantina.

L’orgue incorpora també registres de llengüetería exterior e interior que es van incorporar a l’orgue catalá por influència castellana i aragonesa ja al segle XVIII (y aquest procés de fusió tingué el seu focus i epicentre precisament a València, como es vorà a continuació). Igualment, incorpora el pedal complet, el qual ho fa apte per a la música de les escoles dels païssos del nord, de manera que la música dels danesos y alemanys Bruhns, Buxtehude i Bach, així com la dels francesos Grigny i Couperin podrán tindre cabuda en aquest instrument.

Com estudiós i entusiasta de l’obra de Cabanilles, considere de capital importància disposar d’aquest orgue per a la recuperació de la música del gran organista valencià de fins del segle XVII. La raó es la següent: durant el segle XVII els orgues de l’antic Regne de València estaven construïts sota la influència de l’escola catalana. De fet, Cabanilles va tocar a la Catedral de València orgues construïts per Frai Antoni Llorens, el mateix que havia construït els orgues de la catedral de Lleida. Al mateix temps, Cabanilles assisteix a fins del segle XVII a la integració de la llengüeteria castellana en aquest tipus d’orgue, el qual va començar a l’orgue de Sant Martí de València en 1687: el primer projecte de dit orgue era el d’un instrument típicament catalá, però per un document que ens relata l’examen del instrument després de la seua construcció sabem que le foren incorporats una gran quantitat de registres de llengüeteria interior y exterior.

Ara bé, no queda cap instrument viu d’eixa escola, malgar (a Oriola, Alacant) alguns instruments de l’escola posterior valenciana, que d’alguna manera segueixen eixa tradició, i que són quasi 100 anys posteriors al periode de Cabanilles, malgrat eixos instruments no estan conservats en un estat òptim.

A Tarragona, per fin, tenim un orgue que recull la composició que pugueren tindre aquells grans orgues catalans que va gaudir Cabanilles a la Catedral de Valencia, estant hui en la meua opinió un dels orgues mes interessanes per a la experimentació sonora de la seua música.

En fi, no em queda més que reiterar la meua felicitació a la Catedral de Tarragona y en concret a l’organista titular Jordi Vergés i Riart, del qual el seu paper ha estat fonamental dins aquesta iniciativa.

Es por trovar información sobre l’orgue a:

http://www.verschuerenorgelbouw.nl/en/organs/102-tarragona-kathedraal-en.html

Catedral de Tarragona – Verschueren Orgelbouw, 2013

Disposició

Orgue amb tres manuals de 54 notes de C a f’’’ i un pedal de 30 notes de C a f’. Tracció mecànica per a notes i registres.


Orgue major (C-f3)

Flautat major (16’)
Flautat (8’)
Corneta (VI)
Espigueta (8’)
Octava (4’)
Dotzena (2 2/3’)
Quinzena (2’)
Ple (II)
Alemanya (IV/V)
Cimbalet (II)
Trompeta real (8’)
Trompeta magna (T, 16’)
Trompeta de batalla B/T (8’)
Clarins Clars (T, 8’)
Baixons (B, 4’)
Violetes (B, 2’)
Regalies (8’)

 

 

 

Cadireta (C-f3)

Cara (4’)
Bordó (8’)
Tapadet (4’)
Nasard 12a (2 2/3’)
Quinzena (2’)
Nasard 17a (1 3/5’)
Fornitura (III)
Cromorn (8’)

Orgue de dalt (C-f3)

Cara (8’)
Bordó (8’)
Octava (4’)
Flauta (4’)
Nasard 12a (2 2/3’)
Quinzena (2’)
Nasard 15a (2’)
Dissetena (1 3/5’)
Nasard 19a (1 1/3’)
Mixtura (IV)
Trompeta (8’)
Veu humana (8’)

Pedal (C-f1)

Contres obertes  (16’)
Contres tapades (16’)
Flautat (8’)
Octava (4’)
Bombarda  (16’)
Trompeta (8’)
Clarí (4’)

Acoblaments i efectes

Pedal – Orgue major
Pedal – Orgue de dalt
Orgue major – Cadireta
Orgue major – Orgue de dalt
Octava curta (Orgue major)
Trèmol
Rossinyols

To           a1 = 440 Hz (20 0 C)

Temperament  Rousseau d’Alembert

Anuncio publicitario

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: